La Nadia Ghulam Dastgir va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985. La seva vida, com la de tantes altres dones afganeses, està marcada per les conseqüències d’una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà. Però tals adversitats no van poder frenar-la i la Nadia va aconseguir tirar endavant gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant deu anys per així poder alimentar la seva família.

Va ser el seu caràcter sociable el que la va portar a col·laborar amb una ONG a través de la qual va arribar a Catalunya, la seva nova llar.

Ja plenament assentada al nostre país, la Nadia va voler explicar la seva història, i ho va fer amb la col·laboració de la periodista Agnès Rotger en la novel·la El secret del meu turbant (Edicions 62, 2010). L’obra es va fer amb el prestigiós premi Prudenci Bertrana l’any 2010, i va aconseguir una gran valoració de la crítica nacional.

Amb la representació de la peça de teatre documental que porta el seu propi nom, Nadia, i sota l’atenta direcció de Carles Fernández Giua, s’ha mostrat al gran públic detalls més íntims i personals de la seva difícil vida a la Kabul dels pitjors anys de la guerra. Aquesta obra teatral ha aconseguit també un gran èxit, i se segueix representant tant al nostre país com a l’estranger.

Cal esmentar, també, que la Nadia va publicar al costat de Joan Soler i Amigó el llibre Contes que em van curar (Columna, 2014), un bellíssim recull de les històries que la seva mare li explicava a l’hospital durant la seva convalescència a conseqüència de les ferides produïdes per la bomba que li va canviar la vida.

Finalment, aquest any 2016, la Nadia publica al costat de Javier Diéguez la seva segona novel·la, La primera estrella del vespre (Plaza & Janés, 2016). És aquesta una novel·la basada en fets reals que explica les vivències diàries de dones lluitadores, afganeses, en un país que pateix un conflicte armat rere l’altre des de fa ja més de quaranta anys.