El testimoniatge novel·lat del patiment i l’esperança de les dones de la família afganesa de l’autora. Unes dones que amb la lluita diària, i la intenció de trencar amb les convencions, demostren una fortalesa admirable.
El Somni de la Mirabel
SINOPSIS
“Ella obria de bat a bat els seus ulls enormes i brillants i em deia que LLIBERTAT era volar com un ocell, tocant els núvols o planejant per sobre un llac, decidint a cada moment cap a on vols anar. Quina llibertat també podia ser un bosc de arbres altíssims on podríem viure en pau, sense que ningú ens fes mal ni ens obligues a fer feines que no volem fer a canvi de res.”
El secret del meu turbant
La Nadia només té vuit anys però se li ha acabat la infància. Una bomba ha destruït casa seva i amb ella la seva vida, el seu rostre i la situació econòmica acomodada en què vivia. Una nena que als deu anys decideix canviar el vel blanc pel turbant, adoptar la identitat del seu germà mort i treballar sense parar per la supervivència dels seus.
SINOPSIS
Aquesta és la història de Nadia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides al seu cos i al seu rostre quan una bomba va destruir la casa de la seva família. Dos anys més tard, quan finalment surt de l’hospital, el règim talibà s’ha instaurat a l’Afganistan i és aleshores quan pren una decisió radical: es vestirà de noi i, durant deu anys, es farà passar per un home per poder aportar un sou a casa, ja que el nou govern ha prohibit que les dones treballin fora de casa. Aquesta és la història real de Nadia, una noia que va lluitar per la llibertat.
Contes que em van curar
Històries tradicionals afganeses explicades per la protagonista del “Secret del meu turbant”.
SINOPSIS
«Jo ja no els he vist, els paisatges dels contes, però encara existeixen a la meva fantasia. Quan vaig néixer, el meu país ja feia catorze anys que estava en guerra. Ni cérvols, ni guineus, ni boscos he vist al meu voltant. Tot és terra cremada. Però els contes de mare potser eren la seva manera d’explicar-me com era el meu país, el meu paisatge, abans de la desolació… Em va fer aprendre sense llibres la història del meu poble, destruïda i perduda. Aquells contes, els tinc sempre presents. Em fan companyia, i més ara, que estic lluny del meu país. Gràcies als contes, quan em sento perduda, hi veig allà lluny, la llum de la cabana del bosc. És la dimensió emotiva de la meva identitat».
BUT NA BUT… això era i no era una noia amb el cos ferit per la guerra però amb l’energia d’un cor enorme alimentat per les històries de sa mare. Per primera vegada, són traslladats al paper els contes orals d’un país que, com la Nadia, ha canviat d’identitat però no ha perdut l’essència. Un regal per als lectors catalans, que han acollit aquesta dona forta i valenta a la seva terra.
El Llenyataire de Kabul
SINOPSIS
El Llenyataire de Kabul és un conte il·lustrat infantil que pretén reflexionar sobre la importància de l’amistat. A través dels costums i la cultura de l’Afganistan, i de l’amistat entre un ós i un llenyataire, els més petits (i els que no som tan petits) aprenen que, de vegades, les ferides del cor fan més mal que un treu o una vegada.
Somiant la pau
Agost del 2021. La narradora i activista afganesa Nadia Ghulam, veient que els talibans avancen per l’Afganistan, es comença a moure desesperadament per ajudar els seus.
SINOPSIS
Aquestes pàgines van néixer després de converses entre Nadia i la periodista Ariadna Oltra, en què van parlar de com han viscut aquest últim any ella i els seus familiars, el que va haver de fer per aconseguir portar a Espanya part de la seva família i el que estan vivint a Kabul els que no s’han pogut anar. La història d’uns quants i, tanmateix, la realitat de milers de famílies afganeses i d’altres llocs del món.
Aquell agost, els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb imatges estremidores d’homes que queien d’un avió mentre intentaven fugir desesperadament de l’ocupació. Després de mesos, ningú ens parla del que està passant allà, ni de com es troben les persones que van poder fugir i que han estat acollides a diferents llocs del planeta.
El País dels ocells sense ales
“Aquest conte tan particular parla de les persones que fugen per tenir una casa i un lloc segurs. El començo a escriure a Lesbos, el 2019, i ho dedico als seus refugiats, al meu país, als nens més vulnerables ia totes les persones que, una vegada i una altra, han de lluitar perquè les creixin les ales, poder volar i trobar un niu”. Nadia Ghulam.
La petita Bibí és una au sense ales que viu feliç amb la família en un país d’ocells sense ales. Però un dia apareixen al cel centenars d’ocells diferents i la vida canvia per a tots els ocells sense ales i el seu país.
Una bella metàfora sobre la guerra i els refugiats.
La primera estrella del vespre
SINOPSIS
El retorn al seu Afganistan natal, on Nadia pretén trobar la seva cosina Mersal i rendir homenatge a la seva tia difunta, es convertirà en el descobriment de la història oculta de les dones de la seva família, així com de les seves arrels i d’ella mateixa com a dona.
La primera estrella de la nit és un relat de cerques, de descobriments familiars, de preguntes que havien quedat sense resposta i, sobretot, una història que narra la realitat que viuen les dones en societats tan allunyades de la nostra: com superen les adversitats i no es queden de braços plegats davant un suposat destí inalterable.
Inoblidable, intensa, sincera i emotiva, aquesta és una història amb què el lector se submergirà instintivament en el dia a dia de la societat afganesa, en la vida i els sentiments d’aquestes dones lluitadores i valentes, i en les aventures de la protagonista , Nadia Ghulam. Un relat que ens omple d’esperança i deixa empremta.
El regreso a su Afganistán natal, donde Nadia pretende encontrar a su prima Mersal y rendir homenaje a su difunta tía, se convertirá en el descubrimiento de la historia oculta de las mujeres de su familia, así como de sus raíces y de ella misma como mujer.
La primera estrella de la noche es un relato de búsquedas, de descubrimientos familiares, de preguntas que habían quedado sin respuesta y, sobre todo, una historia que narra la realidad que viven las mujeres en sociedades tan alejadas de la nuestra: cómo superan las adversidades y no se quedan de brazos cruzados ante un supuesto destino inalterable.
