El secret del meu turbant

NADIA GHULAM (Kabul, 1985) ve de l’Afganistan, un país i una cultura rics d’una saviesa que s’expressa en els contes al voltant d’un braser, on parlar i escoltar continua sent important. A El secret del meu turbant (Premi Prudenci Bertrana 2010) va narrar amb la col·laboració d’Agnès Rotgerels avatars de la seva vida, i ara amb la col·laboració de Joan Solerexplica els contes que la seva mare li contaba a l’hospital on va estar ingressada a conseqüència d’una bomba. Per això els anomena Contes que em van curar. Gràcies a ella arriben, de viva veu, al nostre país i a la nostra cultura, on, de viva lletra, són escrits i publicats per primera vegada, en català.

El 2016 va publicar darrera novel·la escrita amb en Javier Diéguez, historiador i escriptor de Mollet del Vallès, la Nadia ens narra la tornada al seu país amb motiu de la mort de la seva tieta i com allà encara la recorden com a Zelmai, el nom del seu germà mort que ella va triar per fer-se passar per home. El retorn a Afganistan dóna peu a explicar diferents històries de les dones de la seva família en un país on ser dona és força difícil.

La primera estrella del vespre és una novel·la tendra, emotiva i un xic dura que ens permet conèixer el dia a dia de dones que lluiten per canviar un món en el qual no tenen cap dret, no són res sense un home al costat.

el-secret-del-meu-turb_9788466413206

Sinopsis

La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m’han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s’està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure’m fora d’allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l’abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: “Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia”.Serà l’última vegada que la mare em dirà Nàdia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l’home de la família.El secret del meu turbant explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys després, el règim talibà s’havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa.Aquesta és la història de la Nàdia, una noia que va lluitar per la seva llibertat.

Contes que em van curar

contes

Històries tradicionals afganeses explicades per la protagonita d’El secret del meu turbant.

Sinopsis

«Jo ja no els he vist, els paisatges dels contes, però encara existeixen en la meva fantasia. Quan vaig néixer, el meu país ja feia catorze anys que estava en guerra. Ni cérvols, ni guineus, ni boscos he vist al meu entorn. Tot és terra cremada. Però els contes de la mare potser eren la seva manera d’explicar-me com era el meu país, el meu paisatge, abans de la desolació… De fer-me aprendre sense llibres la història del meu poble, trepitjada i perduda. Perquè jo, aquells contes, els tinc sempre presents. Em fan companyia, i més ara, que sóc lluny del meu país. Gràcies als contes, quan em sento perduda, veig allà al lluny la llumeta de la cabana del bosc. Són la dimensió emotiva de la meva identitat».

BUT NA BUT… això era i no era una noia amb el cos ferit per la guerra però amb l’energia d’un cor enorme alimentat per les històries de la seva mare. Per primera vegada són traslladats al paper els contes orals d’un país que, com la Nadia, ha canviat d’identitat però no ha perdut l’essència. Un regal per als lectors catalans, que han acollit aquesta dona forta i valenta a la seva terra.

La primera estrella del vespre

El testimoni novel·lat del sofriment i l’esperança de les dones de la família afganesa de l’autora. Unes dones que amb la seva lluita diària, i la intenció de trencar amb les convencions, demostren una fortalesa admirable.

El retorn al seu Afganistan natal, on la Nadia vol trobar la seva cosina Mersal i rendir homenatge a la seva difunta tieta, es convertirà en el descobriment de la història oculta de les dones de la seva família, així com de les seves arrels i d’ella mateixa com a dona.

La primera estrella del vespre és un relat de recerques, de descobriments familiars, de preguntes que havien quedat sense resposta i, sobretot, una història que narra la realitat que viuen les dones en societats tan allunyades de la nostra: la manera que tenen de superar les adversitats i de no quedar-se de braços plegats davant d’un suposat destí inalterable.

Inoblidable, intensa, sincera i emotiva, aquesta és una historia en què el lector se submergirà instintivament en el dia a dia de la societat afganesa, en la vida i en els sentiments d’aquestes dones lluitadores i valentes, i en les aventures de la protagonista, la Nadia Ghulam. Un relat que ens omple d’esperança i deixa empremta.

 

https://totesunamentida.wordpress.com/tag/la-primera-estrella-del-vespre/

estrella-vespre-678x1024