BIOGRAFIA
Nadia Ghulam Dastgir va néixer a Kabul, Afganistan, el 1985. La seva vida, igual que la de moltes dones afganeses, ha estat marcada per les conseqüències d’una brutal guerra civil, la fam i el règim talibà. Aquestes adversitats no la van poder aturar i va aconseguir superar-les amb el seu enginy i la seva valentia. Durant 10 anys, es va disfressar de noi per treballar i poder proveir la seva família.
La seva naturalesa sociable la va portar a col·laborar amb una ONG a través de la qual va arribar a Catalunya, la nova llar. Ara, finalment, pot fer tot el que sempre va desitjar: viure en total llibertat, continuar estudiant i ampliar la seva educació per ajudar el país i la família.
El 2016, va fundar l’associació “Ponts per la Pau” (Ponts per la Pau), que ajuda nenes i nens a Kabul a tenir una oportunitat a la vida a través de l’educació, malgrat la situació del país.
Totalment establerta a Catalunya, la Nadia va voler compartir la seva història. Ho va fer en col·laboració amb la periodista Agnès Rotger a la novel·la “El Secret del meu turbant” (El Secret del meu Turbant, Edicions 62, 2010). El llibre va ser guardonat amb el prestigiós Premi Prudenci Bertrana al 2010 i va rebre grans elogis per part de crítics literaris nacionals i internacionals després de la seva traducció a 16 idiomes.
L’obra teatral documental que porta el seu nom, “Nadia”, interpretada per la pròpia protagonista i sota la direcció acurada de Carles Fernández Giua, revela detalls íntims i personals de la seva vida difícil a la Kabul assolada per la guerra. Aquesta obra teatral també ha estat reeixida i continua representant-se tant dins com fora del nostre país.
La producció literària relacionada amb la història de Nadia es va ampliar amb la publicació, juntament amb Joan Soler i Amigó, del llibre Contes que em van curar (Contes que em van curar, Columna, 2014), una bella col·lecció d’històries que la seva mare li explicava a l’hospital durant la recuperació de les ferides causades per la bomba que va canviar la vida.
Posteriorment, juntament amb Javier Diéguez, va publicar la seva segona novel·la, “La primera estrella de la nit” (La Primera Estrella de la Nit, Plaza&Janés, 2016). És una obra basada en el primer viatge de Nadia de tornada a la seva terra natal i se centra en les experiències diàries de les dones afganeses combatents en un país que ha estat assotat per conflictes armats durant més de quaranta anys.
El debut en solitari de Nadia com a autora va arribar amb el conte “El país dels ocells sense ales” (El País dels Ocells sense Ales, La Galera, 2019) amb il·lustracions de Mona Brunet. És un relat delicat i commovedor sobre la guerra i les seues conseqüències.
Després del retorn del règim talibà al seu país, Nadia ha escrit Somiant la Pau (Somiant amb la Pau, Rosa dels vents, 2022), una perspectiva femenina sobre el present i el futur del seu país.
Actualment, Nadia treballa com a Educadora Social a Fundaesplai i ofereix conferències sobre diversos temes tant a nivell local com internacional. És una activista per la pau i defensora dels drets de les dones.